martes, 21 de octubre de 2014

DIR LA POESIA AMB ANTONI ESPÍ:

La sessió oberta de poemes amb Antoní Espí va ser magnifica. Aquest poeta és un home humil, temprat, poeta, amb pintes de bohemi i bona gent.

De tots els poemes que van recitar em van agradar tres especialment: El poema que dedica al seu sogre (Antoni Espí es va emocionar quan una companya va llegir-ho, quan es va emocionar ens vam emocionar tots o almenys jo), el poema que parle d'un traïdor i el desig.


El més graciós i una cosa que em va fer molta gràcia, va ser quan vam recitar tots junts el poema de "El jardí de la Reina". Aquesta pràctica va ser una forma molt lúdica i divertida d'iniciar-nos a la poesia.


MOLTES GRÀCIES TONI.
 

miércoles, 8 de octubre de 2014

ACTIVITAT: GÉNERES NARRATIUS


Una novel·la o conte pot combinar almenys 3 tipus de gèneres, segons les característiques que presente. Indica quines són aquestes característiques comunes en els gèneres següents i la diferència que hi ha entre ells. Posa algun exemple de conte o novel·la que represente cada gènere:

 
1r) Segons…la impressió del lector al finalitzar el text

1.Comèdia: on predomina la rialla

Per exemple: Lisístrata, Gràcies per la propina

2. Tragèdia: on predomina la mort i la destrucció i a més presenta un final que no acaba bé

Per exemple: Titànic

3. Drama: predomina la tristor i la tragèdia però pot acabar bé

Per exemple: Lo que el viento se llevó

4. Melodrama: Una combinació d’elements còmics amb dramàtics

Per exemple: La vida es bella

 
2n) Segons…la forma de tractar la realitat

 

5.Realista: es tracta de successos realistes

Per exemple:  El club de los poetas muertos

 

6.Fantàstic: la realitat quotidiana es veu afectada per elements sobrenaturals i fantàstics

Per exemple: Harry Potter

 

7.Meravellosos: Allò surrealista i sobrenatural predomina

Per exemple: Memorias de Idhún

 

8.Extraordinaris: destaquen les situacions irreals però que succeeixen, contínuament s’allunyen de la realitat perquè els fets que ocorren son improbables

Per exemple: La bella dorment

 

9.De misteri: Predomina el suspens i les curiositats, les situacions són ambigües però ocorren

Per exemple: El extraño caso del Doctor Jekyll y Mr. Hyde

 

 

3era) Segons... la temàtica

10. Novel·la negra: Descriu les coses fora de la normalitat, com ara la corrupció política, el joc, màfia, la prostitució, els gàngsters etc.

Per exemple: Autors com Ferran Torrent, Camilieri, Fred Vargas, etc.

 

11.Terror: l’aspecte que destaca és la por

Per exemple: Els dimonis de Pandora

 

12. Ciència-ficció: tracta de temes fantàstics

Per exemple: ALIEN

 

13.Policial: Destaca la lluita contra el crim i el descobriment d’assassinats

Per exemple: Sherlock Holmes

 

14.Negre: Predomina la mancança de justícia

Per exemple: La tercera verge

 

15.Sentimental: Predomina l’amor, els sentiments i la passió

Per exemple: A tres metros sobre el cielo,Tengo ganes de ti, Crepúsculo

 

16.Històrica: Destaquen els fets històric d’un país

Per exemple: El cantar de Mio Cid

 

17.Aventures: predomina l’acció, els riscs, el misteri, etc.

Per exemple: Las aventuras de Tin Tín

 

18.Erotisme: els elements eròtics i la sensualitat destaquen en aquestes obres

Per exemple: Cincuenta sombras de grey, Tirant lo blanc, La celestina

 

19.Altres: La novel·la picaresca, els relats de cavalleria, les novel·les autobiogràfics, els diaris, etc.

Per exemple: El quixot, El diari d’Anna Frank

22.09.2014

Què es pot aconseguir llegint?
 
Per una banda, llegint arribem a conèixer tots el valors, a conèixer la realitat i al mateix temps, a evadir-nos d'ella; potenciem els sentiments, a la imaginació, la diversió, ampliem el vocabulari; cultivem l'empatia, establim un diàleg amb altres, etc. També és un remei enfront de la solitud per a conèixer, formar-nos i transformar-nos.

Com es pot practicar la bona lectura?
 
La bona lectura es practica sense obligar a ningú, és a dir, amb llibertat, i compartint-la amb adaptacions, il.lustracions o tertúlies literàries.

 
Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?

L’autora parla de l’existència de diverses etapes, i altres es basen en què els agrada als xiquets en cada etapa. El que importa és conèixer els gustos dels xiquets, autors, professors, etc. És necessari que el xiquet conega les distintes versions del conte i estiga sempre acompanyat en el procés de la lectura, però mai siga obligat a fer-ho. Hem d’ajudar-lo a triar un llibre donant-li moltes opcions, per tal que trie el millor segons el seu gust, siga il.lustrat o no, ja que els llibres d’adults no sempre són vàlids. Altra forma de saber si el llibre és adequat és apreciar la motivació que té el xiquet, l'alumne o el fill per la lectura del llibre.


 

En què es diferència i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults?

Les diferències principals són el vocabulari, l’estil, el llenguatge, les il·lustracions i l’estètica. Malgrat això, els contes juvenils i d’adults s’assemblen més perquè els poden llegir tant adults com jóvens . El més important consisteix en què tots han de tindre una bona qualitat.
 
 
Quina peculiaritat té el lector infantil?
 
La peculiaritat del lector infantil és que no és peculiar; per exemple, no és una limitació no saber llegir per a entendre un llibre. Pot ser que el més característic del lector infantil siga la certa atracció que té per les il.lustracions als contes.

 

Què els agrada més llegir als xiquets?

            Als xiquets els agraden quantitat de tipus de llibres, n’hi ha de diversos gustos com les aventures, fantasia, ficció o meravelles que normalment predominen en els xiquets. Tot i això, ens hauríem d’adonar que, malgrat que no controlen molt la lectura, és necessari que tinguen accés a tot tipus de gènere de llibres.


 

La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar als xiquets?

Sí, però també té la finalitat d’entretindre’ls , ensenyar-los valors, experiències i que gaudeixen amb ells; la finalitat de fer que els agrade llegir.


 
Quina és la característica més important de la literatura infantil?

La qualitat de la lectura, que puga emocionar als lectors, que els nens reflexionen i que el llibre aporte nous coneixement o nous valors.

 

S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquet?

No és necessari evitar la violència i la sang, atès que  tots tenen un costat malvat i els xiquets deuen viure’l, malgrat que siga virtualment i puguen  aprendre d’aquestes situacions mitjançant les paraules d’un conte. S’ha de mostrar la part violenta d’un conte encara que acabe amb un final feliç. A més, predominen els bons valors  majoritàriament en els llibres i sempre es centren en les coses bones. Així, amb una dosi de temor, els xiquets aprendran que el món no és de color de rosa; la mort, la violència i el terror estan presents en la nostra vida i a la nostra societat, i ha de mostrar-se, tan natural.


   


domingo, 28 de septiembre de 2014

22.09.2014


 

“El sentit d’un final” Julian Varnes:

En aquest curt text, Julian Varnes, ens parla de com era la literatura fa uns anys, quan els nostres iaios o els nostres pares la llegien. Esta literatura versava de temes com: l’amor, el sexe, la moralitat, l’amistat, la felicitat, el sofriment, la traïció, el poder, la justícia, la revolució, la guerra, els pares, els fills, les mares, les filles, l’individu contra la societat, l’èxit i el fracàs, l’assassinat, el suïcidi, la mort, Déu. Tots aquest temes feien que els nostres pares, mares, iaios i iaies, reflexionaren sobre la vida des de una visió psicològica, emocional i social.

Baix el meu punt de mira crec que Julian està dignificant la literatura actual, dient que no aporta moralitat ni ens fa pensar, com, pel contrari, feia la “autentica literatura”, la literatura d’abans.

 

“Per què i com fer lectors?” Joan Portell:

M' agradat molt aquest article de Joan Portell que ens ensenya com té que ser la lectura i com podem fer, com pares o mares, professors o avis, que els nens lliguen sense que sigi una obligació. Vull destacar dos frases del text que m’agraden molt; la primera és la del llibre de Tahar Ben Jelloun “El pitjor del món no és la mort, ni la malaltia, ni la por, sinó la ignorància”. Amb aquesta frase tan profunda l’autor vol dir que el pitjor del món és la ignorància i té una fàcil solució: la lectura. La segona frase que vull destacar és “la lectura és la medicina amb què la societat lluita contra el pensament únic”. La lectura ens fa reflexionar des de un punt de vista subjectiu però també fa que ens posem en la pell dels personatges i compartir la seua visió de la historia, es a dir, també fa que l’interpretem des d’un punt de vista objectiu. La lectura ens fa més persones o personetes i ens transmet uns valors fonamentals per a ser un ser social.

En l’article es fa una divisió de  què es té llegir a certa edat. Cal recalcar que és una divisió però no una frontera:


  • De 0 a 3 anys:

Llibres per llegir amb el cos ,fets de material suau i manipulable.

Llibres que ofereixen’ experiències sensorials múltiples amb il.lustracions que reprodueixen objectes fàcils de reconèixer.

Històries breus, simples, amb elements reconeguts per part del nen.

Històries amb estructures acumulatives i desenllaços previsibles. És a dir: àlbums il.lustrats, grans, per ser com- partits, amb poca lletra i imatges grans fàcilment identificables, o llibres de cançons per ser cantades conjuntament.

  • De 3 a 6 anys:

Llibres amb històries rimades o contes populars.

Contes amb certs ingredients de fantasia, però que el nen pugui identificar-se amb els sentiments dels protagonistes.

També són interessants els llibres sense text en què el nen reconstrueix la història.

Històries de por per compartir amb l’adult a fi i efecte de fer sortir el seu món interior. És a dir: contes en què el text acompanyi la il.lustració, com ara col·leccions de contes populars que permetin al nen començar la seva pròpia biblioteca. També col.leccions d’un mateix personatge, i llibres de poemes i endevinalles. Cal recordar que també pot ser el moment de començar a subscriure’s a alguna revista infantil

  • De 6 a 9 anys:

Llibres per llegir de manera autònoma, senzills, per permetre l’apropament a la lectura.

 Hi ha d’haver llibres de gèneres diversos que permetin al lector fer un tastet per valorar què li agrada més. És a dir: primers llibres de grans, llibres en què el text hi té una gran importància, sense oblidar la il·lustració que ajuda a la seva comprensió. També llibre-joc i llibres de coneixements que permetin als lectors despertar l’interès per saber.

  • De 9 a 13 anys:

Llibres del gènere que més agradi al lector.

S’inicia la diferenciació entre gust masculí i femení que porta a la tria de diferents llibres.

Com més grans, més es busquen llibres que parlin de l’exploració d’un mateix i de la possible relació amb l’altre.

Per als nens i nenes que encara no tenen l’hàbit de la lectura és interessant buscar alternatives com ara el còmic i la narrativa il.lustrada, i molt especialment compartir lectures per facilitar aquest acostament. És a dir: col·leccions de llibres amb tipologia diversa de gèneres. Gran rellevància del còmic i introducció de la bibliografia especialitzada com a font de recerca. I introduir les noves tecnologies i l’aprenentatge de la gestió del saber.

Cançons d'infants

Aquestes són algunes  de les cançons que jo cantava quan era xicoteta. He de dir que tota la vida he anat al coro i una vegada vam cantar una obra (que la tinc gravada en CD amb les veus dels meus companys de coro i amb la meua) que s'anomena "L'ocell daurat". És una obra musical fascinant que conta la història d'un ocell que té problemes i els ressol.
 
Les cançons que jo més catava eren les següents:
 
 
La serra de Mariola:
Serra de Mariola
tota a floretes
tota a floretes sí
tota a floretes no
tota a floretes.
On van les 'socarrades'?
a fer botgetes
a fer botgetes sí
a fer vogades no
a fer botgetes.
 
El tio pep s’en va a Muro:
El tio Pep se'n va a Muro...
tio Pep...
El tio Pep se'n va a Muro...
tio Pep...

¿De Muro qué em portarà?
tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep.

Una tartana i un burro
per a anar a passejar.

El tio Pep ya té el burro
que molts quinzets li ha costat,
i tota la gent de Muro
diuen que l'han enredat.

El ruc li ha pegat tres pataes
i l'han dut a l'hospital;
te tres costelles trencaes
i tot el cos li fa mal.
 
 
Mon pare no te nas:
Mon pare no té nas
mon pare no té nas
ma mare és xata
i un germanet que tinc
i un germanet que tinc
el nas li falta.
 
 
La tarara:
Tiene la tarara
un vestido blanco
que sólo se pone
en el jueves santo.
La tarara sí,
la tarara no,
la tarara madre
te la bailo yo.
 
Tiene la tarara
un cesto de frutas
que si se las pido
me da las maduras.
 
La tarara sí,
la tarara no,
la tarara madre
te la bailo yo,
 
Tiene la tarara
un dedito malo
que no se lo cura
ningún cirujano.
 
La tarara sí,
la tarara no,
la tarara madre
te la bailo yo
 
Tiene la tarara
un cesto de flores
que si se las pido
me da las mejores.
La tarara sí,
la tarara no,
la tarara madre
te la bailo yo,
Tiene la tarara
unos pantalones
que de arriba abajo
todo son botones.
 
La tarara sí,
la tarara no,
la tarara madre
te la bailo yo
 
Tiene la tarara
un vestido verde
lleno de volantes
y de cascabeles.
 
La tarara sí,
la tarara no,
la tarara madre
te la bailo yo
 
Mareta mareta:
Mareta, mareta
Anit vaig somiar
Que una nineta
M'havies comprat

La nina tenia bonicos els ulls
La cara ben fina
I els cabells molt rulls.

La nina plorava
Quan jo la dormia
I si li cantava
La son li venia

Mentre l'engronsava
Així jo li deia
Adorm-te nineta
Nina de ma vida

Mareta, mareta
Anit vaig somiar
Que una nineta
M'havies regalat

La nina tenia bonicos els ulls
La cara ben fina
I els cabells molt rulls.
 
Tengo una muñeca vestida de azul:
Tengo una muñeca
vestida de azul,
con su camisita
y su canesú.

La saqué a paseo,
se me constipó,
la tengo en la cama
con mucho dolor.

Esta mañanita
me dijo el doctor,
que le dé jarabe
con un tenedor.

Dos y dos son cuatro,
cuatro y dos son seis,
seis y dos son ocho,
y ocho dieciséis.

Esos son los besos
que te voy a dar
para que mejores
y puedas pasear.