domingo, 28 de septiembre de 2014

22.09.2014


 

“El sentit d’un final” Julian Varnes:

En aquest curt text, Julian Varnes, ens parla de com era la literatura fa uns anys, quan els nostres iaios o els nostres pares la llegien. Esta literatura versava de temes com: l’amor, el sexe, la moralitat, l’amistat, la felicitat, el sofriment, la traïció, el poder, la justícia, la revolució, la guerra, els pares, els fills, les mares, les filles, l’individu contra la societat, l’èxit i el fracàs, l’assassinat, el suïcidi, la mort, Déu. Tots aquest temes feien que els nostres pares, mares, iaios i iaies, reflexionaren sobre la vida des de una visió psicològica, emocional i social.

Baix el meu punt de mira crec que Julian està dignificant la literatura actual, dient que no aporta moralitat ni ens fa pensar, com, pel contrari, feia la “autentica literatura”, la literatura d’abans.

 

“Per què i com fer lectors?” Joan Portell:

M' agradat molt aquest article de Joan Portell que ens ensenya com té que ser la lectura i com podem fer, com pares o mares, professors o avis, que els nens lliguen sense que sigi una obligació. Vull destacar dos frases del text que m’agraden molt; la primera és la del llibre de Tahar Ben Jelloun “El pitjor del món no és la mort, ni la malaltia, ni la por, sinó la ignorància”. Amb aquesta frase tan profunda l’autor vol dir que el pitjor del món és la ignorància i té una fàcil solució: la lectura. La segona frase que vull destacar és “la lectura és la medicina amb què la societat lluita contra el pensament únic”. La lectura ens fa reflexionar des de un punt de vista subjectiu però també fa que ens posem en la pell dels personatges i compartir la seua visió de la historia, es a dir, també fa que l’interpretem des d’un punt de vista objectiu. La lectura ens fa més persones o personetes i ens transmet uns valors fonamentals per a ser un ser social.

En l’article es fa una divisió de  què es té llegir a certa edat. Cal recalcar que és una divisió però no una frontera:


  • De 0 a 3 anys:

Llibres per llegir amb el cos ,fets de material suau i manipulable.

Llibres que ofereixen’ experiències sensorials múltiples amb il.lustracions que reprodueixen objectes fàcils de reconèixer.

Històries breus, simples, amb elements reconeguts per part del nen.

Històries amb estructures acumulatives i desenllaços previsibles. És a dir: àlbums il.lustrats, grans, per ser com- partits, amb poca lletra i imatges grans fàcilment identificables, o llibres de cançons per ser cantades conjuntament.

  • De 3 a 6 anys:

Llibres amb històries rimades o contes populars.

Contes amb certs ingredients de fantasia, però que el nen pugui identificar-se amb els sentiments dels protagonistes.

També són interessants els llibres sense text en què el nen reconstrueix la història.

Històries de por per compartir amb l’adult a fi i efecte de fer sortir el seu món interior. És a dir: contes en què el text acompanyi la il.lustració, com ara col·leccions de contes populars que permetin al nen començar la seva pròpia biblioteca. També col.leccions d’un mateix personatge, i llibres de poemes i endevinalles. Cal recordar que també pot ser el moment de començar a subscriure’s a alguna revista infantil

  • De 6 a 9 anys:

Llibres per llegir de manera autònoma, senzills, per permetre l’apropament a la lectura.

 Hi ha d’haver llibres de gèneres diversos que permetin al lector fer un tastet per valorar què li agrada més. És a dir: primers llibres de grans, llibres en què el text hi té una gran importància, sense oblidar la il·lustració que ajuda a la seva comprensió. També llibre-joc i llibres de coneixements que permetin als lectors despertar l’interès per saber.

  • De 9 a 13 anys:

Llibres del gènere que més agradi al lector.

S’inicia la diferenciació entre gust masculí i femení que porta a la tria de diferents llibres.

Com més grans, més es busquen llibres que parlin de l’exploració d’un mateix i de la possible relació amb l’altre.

Per als nens i nenes que encara no tenen l’hàbit de la lectura és interessant buscar alternatives com ara el còmic i la narrativa il.lustrada, i molt especialment compartir lectures per facilitar aquest acostament. És a dir: col·leccions de llibres amb tipologia diversa de gèneres. Gran rellevància del còmic i introducció de la bibliografia especialitzada com a font de recerca. I introduir les noves tecnologies i l’aprenentatge de la gestió del saber.

Cançons d'infants

Aquestes són algunes  de les cançons que jo cantava quan era xicoteta. He de dir que tota la vida he anat al coro i una vegada vam cantar una obra (que la tinc gravada en CD amb les veus dels meus companys de coro i amb la meua) que s'anomena "L'ocell daurat". És una obra musical fascinant que conta la història d'un ocell que té problemes i els ressol.
 
Les cançons que jo més catava eren les següents:
 
 
La serra de Mariola:
Serra de Mariola
tota a floretes
tota a floretes sí
tota a floretes no
tota a floretes.
On van les 'socarrades'?
a fer botgetes
a fer botgetes sí
a fer vogades no
a fer botgetes.
 
El tio pep s’en va a Muro:
El tio Pep se'n va a Muro...
tio Pep...
El tio Pep se'n va a Muro...
tio Pep...

¿De Muro qué em portarà?
tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep.

Una tartana i un burro
per a anar a passejar.

El tio Pep ya té el burro
que molts quinzets li ha costat,
i tota la gent de Muro
diuen que l'han enredat.

El ruc li ha pegat tres pataes
i l'han dut a l'hospital;
te tres costelles trencaes
i tot el cos li fa mal.
 
 
Mon pare no te nas:
Mon pare no té nas
mon pare no té nas
ma mare és xata
i un germanet que tinc
i un germanet que tinc
el nas li falta.
 
 
La tarara:
Tiene la tarara
un vestido blanco
que sólo se pone
en el jueves santo.
La tarara sí,
la tarara no,
la tarara madre
te la bailo yo.
 
Tiene la tarara
un cesto de frutas
que si se las pido
me da las maduras.
 
La tarara sí,
la tarara no,
la tarara madre
te la bailo yo,
 
Tiene la tarara
un dedito malo
que no se lo cura
ningún cirujano.
 
La tarara sí,
la tarara no,
la tarara madre
te la bailo yo
 
Tiene la tarara
un cesto de flores
que si se las pido
me da las mejores.
La tarara sí,
la tarara no,
la tarara madre
te la bailo yo,
Tiene la tarara
unos pantalones
que de arriba abajo
todo son botones.
 
La tarara sí,
la tarara no,
la tarara madre
te la bailo yo
 
Tiene la tarara
un vestido verde
lleno de volantes
y de cascabeles.
 
La tarara sí,
la tarara no,
la tarara madre
te la bailo yo
 
Mareta mareta:
Mareta, mareta
Anit vaig somiar
Que una nineta
M'havies comprat

La nina tenia bonicos els ulls
La cara ben fina
I els cabells molt rulls.

La nina plorava
Quan jo la dormia
I si li cantava
La son li venia

Mentre l'engronsava
Així jo li deia
Adorm-te nineta
Nina de ma vida

Mareta, mareta
Anit vaig somiar
Que una nineta
M'havies regalat

La nina tenia bonicos els ulls
La cara ben fina
I els cabells molt rulls.
 
Tengo una muñeca vestida de azul:
Tengo una muñeca
vestida de azul,
con su camisita
y su canesú.

La saqué a paseo,
se me constipó,
la tengo en la cama
con mucho dolor.

Esta mañanita
me dijo el doctor,
que le dé jarabe
con un tenedor.

Dos y dos son cuatro,
cuatro y dos son seis,
seis y dos son ocho,
y ocho dieciséis.

Esos son los besos
que te voy a dar
para que mejores
y puedas pasear.

17.09.2014


La nit:
L’autor (Vicent Andrés) conta, d’una forma molt peculiar, que té una filla que és més seua que quelcom cosa del món. És una reflexió sobre la importància de ser pare i l’amor per la seua filla. La paraula clau d’aquest poema es Mort, encara que, per a mi, mort es refereix a la seua filla.
Aquest poema consta de 16 versos d’art menor amb la següent rima assonant :  A-B-A-B-A-B-C-B-A-B-A-B-A-B-A-B
Els recursos estilístic o les figures literàries o estilístiques que he trobat al poema son les següents:
Trobem una personificació quan Vicent Andrés parla de la mort “una mort petita” (L. 2 i 10), la mort no pot ser ni gran ni petita. També trobem anàfores en les línies 1, 5 i 9 amb el començament dels versos amb “Jo tinc”. Per últim, es repeteix la mateixa estructura en la línia 2 i 10 “Jo tinc una mort petita”
 
Petita cançó de la teua mort:
Salvador Espriu relata la història d’una dona que plora per la mort d’un vell amor. El poema conta la història de una dona que s’assabenta de que un vell amor a mort per els comentaris de la gent (jo entenc la pluja  com els comentaris de la gent) i també com el record d’aquell amor cada vegada es fa me fosc.
Aquest poema consta de 16 versos d’art menor amb la següent rima assonant: A-B-A-B-A-B-A-B-A-B-A-B-C-B-A-B.
Els recursos estilístic o les figures literàries o estilístiques que he trobat al poema son les següents:
Hi ha una personificació quan parla de:  “la pluja li contava” (L.9 i 11), perquè una pluja no pot contar res menys que està plovent.  Trobem paral·lelismes amb la repetició de la mateixa estructura: “La teua mare broda”(L.1 i 3) i “La teua mare canta”(L.5); “La pluja li contava”(L.9 i 11); “en el carrer de l’om”(L.2 i 16)
 
Un tall:
Crec que mai havia llegit una cosa així; és un relat paradojic perquè el docent parla de l’educació i les males costums i quan ell fa el mateix o pitjor davant del xiquet amb el tall. Per mi, el títol té dos sentits: el tall que es fa el xiquet i el tall que li dóna el docent al xic quan va en busca d’ajuda. El text també es pot interpretar com que el docent li conta això o li dóna eixa reflexió per a què Toni no s’alarmi  amb la sang, però lo de que agafi la frogona al final del contes, m’ha descol.locat.
Continuació de l’obra:
-          Senyor- va dir el Toni com podia- amb tot el respecte del món i que ara mateix puc tindre, no s’adona vostè que en qualsevol instant puc dessagnar-me?!
-          Toni!
-          NO HE ACABAT SENYOR! A vostè se l’ompli la boca amb bones paraules de l’educació i els bons costums quan, disculpi que l’informe, vostè es la pitjor persona per a donar discursos sobre aquest tema. No vaig a anar a per la fregona i molt menys vaig a netejar tot això, jo me’n vaig a l’hospital i una volta curat aniré a la comissaria a posar-li una denuncia per el seu despropòsit.  


15.09.2014

 
 

“Los buenos libros hacen saber cómo son los humanos y no cómo deberían ser” Carola Ojeada
M’agrada molt aquesta entrevista a la especialista en literatura infantil i juvenil Teresa; crec que ens ofereix tres punts de vista molt coherents per a entendre la literatura: obrir la porta al imaginari humà configurat per la literatura, llegar o escoltar la literatura infantil suposa que els xic i les xiques tengan la possibilitat de dominar el llenguatge i oferir una representació articulada del món que serveix com instrument de socialització; és ben cert que a la literatura infantil, quasi sempre,  ens trobem amb històries atípiques que desitjaríem que ens passarem o que no passaren, a això es refereix Teresa quan parla de que la literatura infantil serveix per a saber la forma en la que la societat vol mostrar-se a sí mateixa; aquest és el cas més comú en els contes infantils ja que no volem mostrar-les, al xiquets, des de tan temprana edat com és el món, preferim que ho vagin descobrint mitjançant la experimentació però sí tenim que advertir-los de com és. Els llibres o la literatura fan que comencen a descobrir i conèixer el món i el llenguatge; per tot, la literatura infantil y juvenil es un pilar bàsic en aquestes primeres edats.
 
 
Llibres. De Robinson Crusoe a Peter Pan. Set Sacrificis
 
En aquest article, Vicenç Pagès Jordà, ens monstre com en la literatura antiga o en la literatura de no fan tants anys hi havia més trets morals que en l’actual. En l’article es parla de set sacrificis, set sacrificis morals que fan els personatges dels llibres quan ells creuen que val la pena; són sacrificis dels quals, en un principi, ells personatges no saben si van a obtindre benefici però que encara així s’arrisquen (són valents i bones persones) i ho fan. El més curiós es que, la majoria dels sacrificis, acaben tenint una repercussió positiva per als valents que es sacrifiquen per altre personatge.
La història que més m’agrada de l’article és la de Peter Pan. Quan eres un xiquet o una xiqueta pot ser que no t’ha dónes de molts dels valors que pretenen transmetre les pel.lícules o els llibres, en aquest cas, i personalment crec que el més utilitzat, és l’amistat. Sacrificar-se per un amic, per a mi, és un sacrifici molt més bonic que sacrificar-se per amor; l’amistat és un valor que des de ben menuts ha d’estar present en nosaltres.
Encara que ja he dit que la història que més m’agradat és Peter Pan i que , per a mi, és més bonic i sentit sacrificar-se però un amic que per amor, he de dir que la historia, que també conec, de “la volta al món”   és preciosa. És tracta de un sacrifici desinteressat de salvar a una dona sense conèixer-la que més tard es converteix en l’esposa de Phileas Fogg, llavors té un efecte positiu l’haver salvat.

Altres llibres i pel·lícules que he vist que estan relacionades amb els sacrificis morals, quasi sempre positius, són Pocahontas, La Bella i la Bestia,... obres clàssiques de literatura infantil.