SOTA EL MEU LLAVI EL SEU. (JOAN SALVAT, Poema de la rosa als llavis)
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa, 
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç 
-i l'espatlla ben nua 
                                ben blanca  l'ombra corba 
           incitant 
                            de l'esguard:  encara un altre bes
            un altre 
                      un altre  -quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!   
 

 

 

TITOL SUBJECTIU. POEMA PROPI.

 

Un secret que no hauries de divulgar,

però a algú li ho tindràs que contar.

Un secret de vida o mort

que t'oprimeix fins al dolor.

Un secret més profund que la mar

que et trastoca tots els plans.

 

Coses passades tornen a tu

i ara cal decidir

                          que faries tu.

 

El meu poema crec que és molt subjectiu i per aquest motiu no té titol. Tot el món té secrects, i moltes vegades no sabem que fer, si contar-lo o guardar-nos-lo per a nosaltres i "sofrir" en l'intimitat. Aquesta era una idea que tenia jo pel cap i vaig pensar que la millor foma de contarla era mitjançant un poema. No volia dir el meu secret, perquè no tindria sentit dir-lo; i tampoc vullc que els companys de classe em conten el seu, sino que sapiguen que tots en tenim, com a mínim, d'un i que de vegades el dubte de sí compartir-lo o no ens fa més mal que el mateix secret.

 

El poema de Joan Salvat a sigut el que més m'agradat de tot el llibre. La veritat és que aconsegueix arribar al més apreciat sentit de l'acte de besar i el sentit més romàntic de contacte entre dues persones. Aquest és un poema d'amor per a la seua amada. Potser m'agrade tant perquè em veig reflectida en la descripció de la xica ("la seda dels seus rulls com el pecat més dolç " "l'espatlla ben nua, ben blanca").

Hem va agradar tant el llibre de Joan Salvat que vaig buscar per la web molts més, i altre que vull publicar és "Mester d'amor". És un poema d'amor que no parla de persona o de llocs, sinó que simplement parla de que hem d'aprofitar tota oportunitat per a ser feliços, per a gaudir perquè la vida està comptada.

 

 

 

MESTER D'AMOR. (JOAN SALVAT, La gesta dels estels)

 

Si en saps el pler no estalbiis el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

 

No besis, no, com l'esclau i el creient,

més com vianant a la font regalada.

Deixa't besar-sacrifici fervent-

com més roent més fidel la besada.

 

Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

 

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar............. i si et quedaba enyor,

besa de nou, que la vida és comptada.

 

"Elogi de la poesia. Unes reflexions” i “La poesia a l'escola”

 

1. Què signifiquen les paraules "poesia" i "poeta"?

La paraula poesia prové de la paraula grega poiesis, i aquesta del verb poiéo, que vol dir ‘fer’.  Per mi, la paraula poesia significa creació abstracta d'un sentiment o d'una situació mitjançant l'escriptura d'uns versos rimen o no rimen, per a transmetre aquest sentiment

L’etimologia de la paraula poeta prové del grec poietes que significa creador, autor, poeta. El poeta és un creador, un protagonista de la seua pròpia paraula que mitjançant la poesia pretén arribar al receptor amb paraules que puguen captar el seu sentiment passat, actual o futur.

2. Quan és bo un poema? I una novel.la? I l'educació?

Un poema és bo, o una obre literària té qualitat, quan pot arribar al sentit més profund de les coses i de les persones, així és com és també una bona educació (si els coneixements no hi arriben al més profund dels xiquets, no hi haurà educació). L'autèntica novel.la, com diu el text, vol "arribar a l'anima de les coses".

 
 

3. En quins gèneres comencen a expressar-se les diferents cultures?

Totes les cultures van començar a expressar-se mitjançant relats èpics i cosmogònics que adoptaven una forma poètica per a captar més atenció.
 

4. Què aporta la poesía des del punt de vista lingüístic?

La poesía contribueix, des d'un punt de vista lingüístic a:

- Educar el ritme fonètic intern i extern dels versos i de les paraules. Aquest ritme intern ajuda a memoritzar i a retenir el poema. Per això, cal aprofitar la memorització de poemes a l'escola.

- Educar la dicció, l'entonació i la locució en general.

- Introduir l'ús de la metàfora, primer pass cap a l'aprenentatge de les figures literàries.

- Educar la qualitat expressiva, és a dir, la capacitat d'atracció i de condensació de significats que té la forma poètica quan utilitza la força de l'expressió del llenguatge. Permet la inventiva per trovar una idea, la fantasia en la forma de presentar-la i l'extactitud en l'expressió.

 

- Educar l'exploració discursiva, és a dir, el desplegament de les possibilitats semàntiques i funcionals que tenen les paraules per ampliar el seu camp i per causar-nos un impacte o emoció

- Connectar amb els sentiments humans i estimular el desenvolupament psicològic.

 
- Organitzar el món des d'un punt de vista cognitiu i donar-li un sentit. Les paraules ajuden a organitzar el pensament i les experiències.

 

- Té un efecte emocional compensador. Les pauraules ens connecten amb les emocions i els sentiments. Són tambén els lligams particulars que establim amb els poetes que frequüentem.

 

5. Quin pot ser l'objectiu de treballar la poesia a clase?

Objectiu fonamental per a treballar la poesia a clase és crear una connexió amb el món emocional, amb el món transcendent dels alumnes, crear un ambient, un paisatge estètic que sigui capaç de transmetre el valor de la paraula com a vehicle del pensament, de les emocions, del coneixement interior i de la relació amb les altres persones. Que aprenguen a estimar la llengua que s'utiitza per transmetre la tradició i per construir la cultura, i que ells formen part d'aquesta tradició.

 

6. Quins inconvenients poden tenir els productes culturals de consum majoritari?

 

Un dels inconvenients d’aquesta industria és que no solament crea els productes que es consumeixen, sinó que pretén forjar el seu públic modelant personalitats adients per a l’ús d’aquestes mercaderies, amb la qual cosa impedeix que els nens puguen accedir a la llibertat de consciència. Açò tanca les possibilitats d’engrandir l’experiència personal de les criatures.

  

Opinió dels VIDEO-LIT:

 

Jo no vull anar comentant tots els vídeos, sinó que vull recalcar aquells que més em van agradar. He de dir que tots els companys i companyes van fer un gran treball i jo, personalment, els vaig puntuar segons la correcció del vídeo, la coherència i l'originalitat.

M'agradaria mencionar tres llibres que crec que aquest estiu em posaré a llegir, ja siga per la temàtica o per altres tantes recomanacions dels companys.

• El primer va ser "El llibre de l'any"; per mi, aquests s'ha portat tres 10 en cadascuna de les categories per les quals he puntuat; el que més em va sorprendre va ser l'originalitat, molt bo i bonic i no va haver-hi cap problema amb el so o la imatge, les companyes van ver un gran treball gravant els dibuixos principals i moguent els secundaris.

 
 



• El segon és "Joc Brut" de Lourdes, Almudena i Lidia; em va recordar al que van fer Jennifer i jo, un tràiler amb els conceptes claus i una música tensa que fa que te'l vullgues llegir. Bona coherència i correcció, per a mi té una mitjana de 9.



 

 

 

• Per últim, "Si no ho dic rebente", aquest vídeo em va parèixer el més humorístic de tots i l'originalitat de gravar a partir d'un llibre pintant per elles va ser un punt positiu a favor seu. Tant la veu que parlava com els dibuixos em van fer molta rissa. Les companyes van ser molt originals al fer un video-lit mitjançant uns dibuixos d'un llibre. Per a mi tenen una mitjana de 8,7.

 

 



La veritat és que aquesta pràctica em va parèixer molt divertida i original, ens vam riure, ens va posar tensos, van sentir ganes de llegir certs llibres recomanats per molts companys. Va ser una forma diferent de fer com una xarrada de llibres.