“El sentit d’un final” Julian Varnes:
En aquest curt text, Julian Varnes, ens parla de com era la literatura fa
uns anys, quan els nostres iaios o els nostres pares la llegien. Esta
literatura versava de temes com: l’amor, el sexe, la moralitat, l’amistat, la
felicitat, el sofriment, la traïció, el poder, la justícia, la revolució, la
guerra, els pares, els fills, les mares, les filles, l’individu contra la
societat, l’èxit i el fracàs, l’assassinat, el suïcidi, la mort, Déu. Tots
aquest temes feien que els nostres pares, mares, iaios i iaies, reflexionaren
sobre la vida des de una visió psicològica, emocional i social.
Baix el meu punt de mira crec que Julian està dignificant la literatura
actual, dient que no aporta moralitat ni ens fa pensar, com, pel contrari, feia
la “autentica literatura”, la literatura d’abans.
“Per què i com fer lectors?” Joan Portell:
M' agradat molt aquest article de Joan Portell que ens ensenya com té que
ser la lectura i com podem fer, com pares o mares, professors o avis, que els
nens lliguen sense que sigi una obligació. Vull destacar dos frases del text
que m’agraden molt; la primera és la del llibre de Tahar Ben Jelloun “El pitjor
del món no és la mort, ni la malaltia, ni la por, sinó la ignorància”. Amb
aquesta frase tan profunda l’autor vol dir que el pitjor del món és la
ignorància i té una fàcil solució: la lectura. La segona frase que vull
destacar és “la lectura és la medicina amb què la societat lluita contra el
pensament únic”. La lectura ens fa reflexionar des de un punt de vista
subjectiu però també fa que ens posem en la pell dels personatges i compartir
la seua visió de la historia, es a dir, també fa que l’interpretem des d’un
punt de vista objectiu. La lectura ens fa més persones o personetes i ens
transmet uns valors fonamentals per a ser un ser social.
En l’article es fa una divisió de què
es té llegir a certa edat. Cal recalcar que és una divisió però no una
frontera:
- De 0 a 3 anys:
Llibres per llegir amb el cos ,fets de material suau i manipulable.
Llibres que ofereixen’ experiències sensorials múltiples amb il.lustracions
que reprodueixen objectes fàcils de reconèixer.
Històries breus, simples, amb elements reconeguts per part del nen.
Històries amb estructures acumulatives i desenllaços previsibles. És a dir:
àlbums il.lustrats, grans, per ser com- partits, amb poca lletra i imatges
grans fàcilment identificables, o llibres de cançons per ser cantades
conjuntament.
- De 3 a 6 anys:
Llibres amb històries rimades o contes populars.
Contes amb certs ingredients de fantasia, però que el nen pugui
identificar-se amb els sentiments dels protagonistes.
També són interessants els llibres sense text en què el nen reconstrueix la
història.
Històries de por per compartir amb l’adult a fi i efecte de fer sortir el
seu món interior. És a dir: contes en què el text acompanyi la il.lustració, com
ara col·leccions de contes populars que permetin al nen començar la seva pròpia
biblioteca. També col.leccions d’un mateix personatge, i llibres de poemes i endevinalles.
Cal recordar que també pot ser el moment de començar a subscriure’s a alguna revista
infantil
- De 6 a 9 anys:
Llibres per llegir de manera autònoma, senzills, per permetre l’apropament
a la lectura.
Hi ha d’haver llibres de gèneres
diversos que permetin al lector fer un tastet per valorar què li agrada més. És
a dir: primers llibres de grans, llibres en què el text hi té una gran importància,
sense oblidar la il·lustració que ajuda a la seva comprensió. També llibre-joc i
llibres de coneixements que permetin als lectors despertar l’interès per saber.
- De 9 a 13 anys:
Llibres del gènere que més agradi al lector.
S’inicia la diferenciació entre gust masculí i femení que porta a la tria
de diferents llibres.
Com més grans, més es busquen llibres que parlin de l’exploració d’un mateix
i de la possible relació amb l’altre.
Per als nens i nenes que encara no tenen l’hàbit de la lectura és
interessant buscar alternatives com ara el còmic i la narrativa il.lustrada, i molt
especialment compartir lectures per facilitar aquest acostament. És a dir: col·leccions
de llibres amb tipologia diversa de gèneres. Gran rellevància del còmic i introducció
de la bibliografia especialitzada com a font de recerca. I introduir les noves
tecnologies i l’aprenentatge de la gestió del saber.