17.09.2014

La nit:

L’autor (Vicent Andrés) conta, d’una forma molt peculiar, que té una filla que és més seua que quelcom cosa del món. És una reflexió sobre la importància de ser pare i l’amor per la seua filla. La paraula clau d’aquest poema es Mort, encara que, per a mi, mort es refereix a la seua filla.

Aquest poema consta de 16 versos d’art menor amb la següent rima assonant :  A-B-A-B-A-B-C-B-A-B-A-B-A-B-A-B

Els recursos estilístic o les figures literàries o estilístiques que he trobat al poema son les següents:

Trobem una personificació quan Vicent Andrés parla de la mort “una mort petita” (L. 2 i 10), la mort no pot ser ni gran ni petita. També trobem anàfores en les línies 1, 5 i 9 amb el començament dels versos amb “Jo tinc”. Per últim, es repeteix la mateixa estructura en la línia 2 i 10 “Jo tinc una mort petita”

 

Petita cançó de la teua mort:

Salvador Espriu relata la història d’una dona que plora per la mort d’un vell amor. El poema conta la història de una dona que s’assabenta de que un vell amor a mort per els comentaris de la gent (jo entenc la pluja  com els comentaris de la gent) i també com el record d’aquell amor cada vegada es fa me fosc.

Aquest poema consta de 16 versos d’art menor amb la següent rima assonant: A-B-A-B-A-B-A-B-A-B-A-B-C-B-A-B.

Els recursos estilístic o les figures literàries o estilístiques que he trobat al poema son les següents:

Hi ha una personificació quan parla de:  “la pluja li contava” (L.9 i 11), perquè una pluja no pot contar res menys que està plovent.  Trobem paral·lelismes amb la repetició de la mateixa estructura: “La teua mare broda”(L.1 i 3) i “La teua mare canta”(L.5); “La pluja li contava”(L.9 i 11); “en el carrer de l’om”(L.2 i 16)

 

Un tall:

Crec que mai havia llegit una cosa així; és un relat paradojic perquè el docent parla de l’educació i les males costums i quan ell fa el mateix o pitjor davant del xiquet amb el tall. Per mi, el títol té dos sentits: el tall que es fa el xiquet i el tall que li dóna el docent al xic quan va en busca d’ajuda. El text també es pot interpretar com que el docent li conta això o li dóna eixa reflexió per a què Toni no s’alarmi  amb la sang, però lo de que agafi la frogona al final del contes, m’ha descol.locat.

Continuació de l’obra:

-          Senyor- va dir el Toni com podia- amb tot el respecte del món i que ara mateix puc tindre, no s’adona vostè que en qualsevol instant puc dessagnar-me?!

-          Toni!

-          NO HE ACABAT SENYOR! A vostè se l’ompli la boca amb bones paraules de l’educació i els bons costums quan, disculpi que l’informe, vostè es la pitjor persona per a donar discursos sobre aquest tema. No vaig a anar a per la fregona i molt menys vaig a netejar tot això, jo me’n vaig a l’hospital i una volta curat aniré a la comissaria a posar-li una denuncia per el seu despropòsit.