LIJ

Bon dia al matí, ja queda menys perquè Pilar revise els blogs, i per això, perquè m'he donat compte que em faltaven algunes coses, començaré a pujar algunes qüestions treballades a l'aula que encara no havia pujat.

Hui parlaré de la LIJ i l'article que vam llegir a classe amb el suport d'un esquema que ajudarà a entendre millor què és això de la LIJ.

La LIJ és la Literatura Infantil i Juvenil que es centra en els xiquets de dos nivells molt específics: l'educació infantil i l'educació primaria, és a dir, xiquets d'edats compresses entre el 0 i els 12 anys.

La literatura és un conjunt d'obres que tenen com a matèria elemental la paraula i la llengua escrita, encara que sí que contem una història, també es pot dir llengua oral. La literatura és un art que poques persones podem apreciar.

Si ens preguntem sí la literatura infantil és també literatura, jo respondria que sí, la literatura infantil també forma part de la literatura, però com a futura docent crec que la importància de la literatura infantil està menysvalorada i hem d'entendre la importància i el compromís que la literatura té per als xiquets.

 

L'altre dia a classe, ens van presentar un llibre infantil que s'anomena "Àvia, t'enrecordes?". Aquesta obra, jo per la meua experiència personal, la vaig considerar com a fonamental en el racó de la llibreria o biblioteca. Tracta d'una iaia que té alzheimer i de com l'ajuda la seua néta. La LIJ ja no tracta sols els temes de terror, animals, aventures, etc. sinó que mitjançant ella podem fer que els xiquets aprenguen valors o entenguen algunes coses, que d'un principi podem parèixer que són de majors, però que ella també podem entendre, com en aquest cas l'alzheimer.

SOTA EL MEU LLAVI EL SEU. (JOAN SALVAT, Poema de la rosa als llavis)
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa, 
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç 
-i l'espatlla ben nua 
                                ben blanca  l'ombra corba 
           incitant 
                            de l'esguard:  encara un altre bes
            un altre 
                      un altre  -quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!   
 

 

 

TITOL SUBJECTIU. POEMA PROPI.

 

Un secret que no hauries de divulgar,

però a algú li ho tindràs que contar.

Un secret de vida o mort

que t'oprimeix fins al dolor.

Un secret més profund que la mar

que et trastoca tots els plans.

 

Coses passades tornen a tu

i ara cal decidir

                          que faries tu.

 

El meu poema crec que és molt subjectiu i per aquest motiu no té titol. Tot el món té secrects, i moltes vegades no sabem que fer, si contar-lo o guardar-nos-lo per a nosaltres i "sofrir" en l'intimitat. Aquesta era una idea que tenia jo pel cap i vaig pensar que la millor foma de contarla era mitjançant un poema. No volia dir el meu secret, perquè no tindria sentit dir-lo; i tampoc vullc que els companys de classe em conten el seu, sino que sapiguen que tots en tenim, com a mínim, d'un i que de vegades el dubte de sí compartir-lo o no ens fa més mal que el mateix secret.

 

El poema de Joan Salvat a sigut el que més m'agradat de tot el llibre. La veritat és que aconsegueix arribar al més apreciat sentit de l'acte de besar i el sentit més romàntic de contacte entre dues persones. Aquest és un poema d'amor per a la seua amada. Potser m'agrade tant perquè em veig reflectida en la descripció de la xica ("la seda dels seus rulls com el pecat més dolç " "l'espatlla ben nua, ben blanca").

Hem va agradar tant el llibre de Joan Salvat que vaig buscar per la web molts més, i altre que vull publicar és "Mester d'amor". És un poema d'amor que no parla de persona o de llocs, sinó que simplement parla de que hem d'aprofitar tota oportunitat per a ser feliços, per a gaudir perquè la vida està comptada.

 

 

 

MESTER D'AMOR. (JOAN SALVAT, La gesta dels estels)

 

Si en saps el pler no estalbiis el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

 

No besis, no, com l'esclau i el creient,

més com vianant a la font regalada.

Deixa't besar-sacrifici fervent-

com més roent més fidel la besada.

 

Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

 

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar............. i si et quedaba enyor,

besa de nou, que la vida és comptada.

 

"Elogi de la poesia. Unes reflexions” i “La poesia a l'escola”

 

1. Què signifiquen les paraules "poesia" i "poeta"?

La paraula poesia prové de la paraula grega poiesis, i aquesta del verb poiéo, que vol dir ‘fer’.  Per mi, la paraula poesia significa creació abstracta d'un sentiment o d'una situació mitjançant l'escriptura d'uns versos rimen o no rimen, per a transmetre aquest sentiment

L’etimologia de la paraula poeta prové del grec poietes que significa creador, autor, poeta. El poeta és un creador, un protagonista de la seua pròpia paraula que mitjançant la poesia pretén arribar al receptor amb paraules que puguen captar el seu sentiment passat, actual o futur.

2. Quan és bo un poema? I una novel.la? I l'educació?

Un poema és bo, o una obre literària té qualitat, quan pot arribar al sentit més profund de les coses i de les persones, així és com és també una bona educació (si els coneixements no hi arriben al més profund dels xiquets, no hi haurà educació). L'autèntica novel.la, com diu el text, vol "arribar a l'anima de les coses".

 
 

3. En quins gèneres comencen a expressar-se les diferents cultures?

Totes les cultures van començar a expressar-se mitjançant relats èpics i cosmogònics que adoptaven una forma poètica per a captar més atenció.
 

4. Què aporta la poesía des del punt de vista lingüístic?

La poesía contribueix, des d'un punt de vista lingüístic a:

- Educar el ritme fonètic intern i extern dels versos i de les paraules. Aquest ritme intern ajuda a memoritzar i a retenir el poema. Per això, cal aprofitar la memorització de poemes a l'escola.

- Educar la dicció, l'entonació i la locució en general.

- Introduir l'ús de la metàfora, primer pass cap a l'aprenentatge de les figures literàries.

- Educar la qualitat expressiva, és a dir, la capacitat d'atracció i de condensació de significats que té la forma poètica quan utilitza la força de l'expressió del llenguatge. Permet la inventiva per trovar una idea, la fantasia en la forma de presentar-la i l'extactitud en l'expressió.

 

- Educar l'exploració discursiva, és a dir, el desplegament de les possibilitats semàntiques i funcionals que tenen les paraules per ampliar el seu camp i per causar-nos un impacte o emoció

- Connectar amb els sentiments humans i estimular el desenvolupament psicològic.

 
- Organitzar el món des d'un punt de vista cognitiu i donar-li un sentit. Les paraules ajuden a organitzar el pensament i les experiències.

 

- Té un efecte emocional compensador. Les pauraules ens connecten amb les emocions i els sentiments. Són tambén els lligams particulars que establim amb els poetes que frequüentem.

 

5. Quin pot ser l'objectiu de treballar la poesia a clase?

Objectiu fonamental per a treballar la poesia a clase és crear una connexió amb el món emocional, amb el món transcendent dels alumnes, crear un ambient, un paisatge estètic que sigui capaç de transmetre el valor de la paraula com a vehicle del pensament, de les emocions, del coneixement interior i de la relació amb les altres persones. Que aprenguen a estimar la llengua que s'utiitza per transmetre la tradició i per construir la cultura, i que ells formen part d'aquesta tradició.

 

6. Quins inconvenients poden tenir els productes culturals de consum majoritari?

 

Un dels inconvenients d’aquesta industria és que no solament crea els productes que es consumeixen, sinó que pretén forjar el seu públic modelant personalitats adients per a l’ús d’aquestes mercaderies, amb la qual cosa impedeix que els nens puguen accedir a la llibertat de consciència. Açò tanca les possibilitats d’engrandir l’experiència personal de les criatures.

  

Opinió dels VIDEO-LIT:

 

Jo no vull anar comentant tots els vídeos, sinó que vull recalcar aquells que més em van agradar. He de dir que tots els companys i companyes van fer un gran treball i jo, personalment, els vaig puntuar segons la correcció del vídeo, la coherència i l'originalitat.

M'agradaria mencionar tres llibres que crec que aquest estiu em posaré a llegir, ja siga per la temàtica o per altres tantes recomanacions dels companys.

• El primer va ser "El llibre de l'any"; per mi, aquests s'ha portat tres 10 en cadascuna de les categories per les quals he puntuat; el que més em va sorprendre va ser l'originalitat, molt bo i bonic i no va haver-hi cap problema amb el so o la imatge, les companyes van ver un gran treball gravant els dibuixos principals i moguent els secundaris.

 
 



• El segon és "Joc Brut" de Lourdes, Almudena i Lidia; em va recordar al que van fer Jennifer i jo, un tràiler amb els conceptes claus i una música tensa que fa que te'l vullgues llegir. Bona coherència i correcció, per a mi té una mitjana de 9.



 

 

 

• Per últim, "Si no ho dic rebente", aquest vídeo em va parèixer el més humorístic de tots i l'originalitat de gravar a partir d'un llibre pintant per elles va ser un punt positiu a favor seu. Tant la veu que parlava com els dibuixos em van fer molta rissa. Les companyes van ser molt originals al fer un video-lit mitjançant uns dibuixos d'un llibre. Per a mi tenen una mitjana de 8,7.

 

 



La veritat és que aquesta pràctica em va parèixer molt divertida i original, ens vam riure, ens va posar tensos, van sentir ganes de llegir certs llibres recomanats per molts companys. Va ser una forma diferent de fer com una xarrada de llibres.

DIR LA POESIA AMB ANTONI ESPÍ:

La sessió oberta de poemes amb Antoní Espí va ser magnifica. Aquest poeta és un home humil, temprat, poeta, amb pintes de bohemi i bona gent.

De tots els poemes que van recitar em van agradar tres especialment: El poema que dedica al seu sogre (Antoni Espí es va emocionar quan una companya va llegir-ho, quan es va emocionar ens vam emocionar tots o almenys jo), el poema que parle d'un traïdor i el desig.


El més graciós i una cosa que em va fer molta gràcia, va ser quan vam recitar tots junts el poema de "El jardí de la Reina". Aquesta pràctica va ser una forma molt lúdica i divertida d'iniciar-nos a la poesia.


MOLTES GRÀCIES TONI.

 

ACTIVITAT: GÉNERES NARRATIUS

Una novel·la o conte pot combinar almenys 3 tipus de gèneres, segons les característiques que presente. Indica quines són aquestes característiques comunes en els gèneres següents i la diferència que hi ha entre ells. Posa algun exemple de conte o novel·la que represente cada gènere:

 

1r) Segons…la impressió del lector al finalitzar el text

1.Comèdia: on predomina la rialla

Per exemple: Lisístrata, Gràcies per la propina

2. Tragèdia: on predomina la mort i la destrucció i a més presenta un final que no acaba bé

Per exemple: Titànic

3. Drama: predomina la tristor i la tragèdia però pot acabar bé

Per exemple: Lo que el viento se llevó

4. Melodrama: Una combinació d’elements còmics amb dramàtics

Per exemple: La vida es bella

 

2n) Segons…la forma de tractar la realitat

 

5.Realista: es tracta de successos realistes

Per exemple:  El club de los poetas muertos

 

6.Fantàstic: la realitat quotidiana es veu afectada per elements sobrenaturals i fantàstics

Per exemple: Harry Potter

 

7.Meravellosos: Allò surrealista i sobrenatural predomina

Per exemple: Memorias de Idhún

 

8.Extraordinaris: destaquen les situacions irreals però que succeeixen, contínuament s’allunyen de la realitat perquè els fets que ocorren son improbables

Per exemple: La bella dorment

 

9.De misteri: Predomina el suspens i les curiositats, les situacions són ambigües però ocorren

Per exemple: El extraño caso del Doctor Jekyll y Mr. Hyde

 

 

3era) Segons... la temàtica

10. Novel·la negra: Descriu les coses fora de la normalitat, com ara la corrupció política, el joc, màfia, la prostitució, els gàngsters etc.

Per exemple: Autors com Ferran Torrent, Camilieri, Fred Vargas, etc.

 

11.Terror: l’aspecte que destaca és la por

Per exemple: Els dimonis de Pandora

 

12. Ciència-ficció: tracta de temes fantàstics

Per exemple: ALIEN

 

13.Policial: Destaca la lluita contra el crim i el descobriment d’assassinats

Per exemple: Sherlock Holmes

 

14.Negre: Predomina la mancança de justícia

Per exemple: La tercera verge

 

15.Sentimental: Predomina l’amor, els sentiments i la passió

Per exemple: A tres metros sobre el cielo,Tengo ganes de ti, Crepúsculo

 

16.Històrica: Destaquen els fets històric d’un país

Per exemple: El cantar de Mio Cid

 

17.Aventures: predomina l’acció, els riscs, el misteri, etc.

Per exemple: Las aventuras de Tin Tín

 

18.Erotisme: els elements eròtics i la sensualitat destaquen en aquestes obres

Per exemple: Cincuenta sombras de grey, Tirant lo blanc, La celestina

 

19.Altres: La novel·la picaresca, els relats de cavalleria, les novel·les autobiogràfics, els diaris, etc.

Per exemple: El quixot, El diari d’Anna Frank

22.09.2014

Què es pot aconseguir llegint?

 

Per una banda, llegint arribem a conèixer tots el valors, a conèixer la realitat i al mateix temps, a evadir-nos d'ella; potenciem els sentiments, a la imaginació, la diversió, ampliem el vocabulari; cultivem l'empatia, establim un diàleg amb altres, etc. També és un remei enfront de la solitud per a conèixer, formar-nos i transformar-nos.

Com es pot practicar la bona lectura?

 

La bona lectura es practica sense obligar a ningú, és a dir, amb llibertat, i compartint-la amb adaptacions, il.lustracions o tertúlies literàries.

 

Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?

L’autora parla de l’existència de diverses etapes, i altres es basen en què els agrada als xiquets en cada etapa. El que importa és conèixer els gustos dels xiquets, autors, professors, etc. És necessari que el xiquet conega les distintes versions del conte i estiga sempre acompanyat en el procés de la lectura, però mai siga obligat a fer-ho. Hem d’ajudar-lo a triar un llibre donant-li moltes opcions, per tal que trie el millor segons el seu gust, siga il.lustrat o no, ja que els llibres d’adults no sempre són vàlids. Altra forma de saber si el llibre és adequat és apreciar la motivació que té el xiquet, l'alumne o el fill per la lectura del llibre.

 

En què es diferència i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults?

Les diferències principals són el vocabulari, l’estil, el llenguatge, les il·lustracions i l’estètica. Malgrat això, els contes juvenils i d’adults s’assemblen més perquè els poden llegir tant adults com jóvens . El més important consisteix en què tots han de tindre una bona qualitat.

 

 

Quina peculiaritat té el lector infantil?

 

La peculiaritat del lector infantil és que no és peculiar; per exemple, no és una limitació no saber llegir per a entendre un llibre. Pot ser que el més característic del lector infantil siga la certa atracció que té per les il.lustracions als contes.

 

Què els agrada més llegir als xiquets?

            Als xiquets els agraden quantitat de tipus de llibres, n’hi ha de diversos gustos com les aventures, fantasia, ficció o meravelles que normalment predominen en els xiquets. Tot i això, ens hauríem d’adonar que, malgrat que no controlen molt la lectura, és necessari que tinguen accés a tot tipus de gènere de llibres.


 

La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar als xiquets?

Sí, però també té la finalitat d’entretindre’ls , ensenyar-los valors, experiències i que gaudeixen amb ells; la finalitat de fer que els agrade llegir.


 

Quina és la característica més important de la literatura infantil?

La qualitat de la lectura, que puga emocionar als lectors, que els nens reflexionen i que el llibre aporte nous coneixement o nous valors.

 

S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquet?

No és necessari evitar la violència i la sang, atès que  tots tenen un costat malvat i els xiquets deuen viure’l, malgrat que siga virtualment i puguen  aprendre d’aquestes situacions mitjançant les paraules d’un conte. S’ha de mostrar la part violenta d’un conte encara que acabe amb un final feliç. A més, predominen els bons valors  majoritàriament en els llibres i sempre es centren en les coses bones. Així, amb una dosi de temor, els xiquets aprendran que el món no és de color de rosa; la mort, la violència i el terror estan presents en la nostra vida i a la nostra societat, i ha de mostrar-se, tan natural.