La poesia a l'aula

Aquesta pràctica en la qual vam participar tots els companys de classe a mi, em va agradar especialment. Va ser una nova forma de conèixer als companys, perquè, des del meu punt de vista, amb la poesia s'expressa un pensament o un desig que està ven al fons nostre; vaig descobrir, també, que alguns haurien d'estar en la carrera d'humanitats o de llegua, perquè realment van fer uns poemes envejables.

Vull destacar dos poemes que em van agradar molt: En primer lloc el que va fer Magie "Dona africana" potser no tenia rima, però els seus versos van fer que m'emocionara amb la seua poesia i més em vaig emocionar quan ella s'emocionà en llegar-lo. En segon lloc, em va agradar també el poema que va fer Kim, en el qual van haver de participar tots fent bufits per imitar el vent.
Amb aquesta última reflexió de la poesia a l'aula acabe amb el meu blog. Ha sigut molt dur estar sempre pendent de fer la feina que hi havia per a casa, però també han sigut molt divertides les activitats de classe com aquesta de la poesia, el teatre, la rondalla.... En ser una assignatura molt dinàmica això a fet que aquest quadrimestre es passarà en un fum.

Moltes gràcies per tot Pilar, un plaer tornar a veure't a l'aula, qui sap si ens tornarem a encontrar, potser en un col.legi en el qual siguem companyes de treball, mai se sap :)

La llegenda de Navaixes

Navaixes és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la província de Castelló, en la comarca de l’Alt Palància. El Salt de la Núvia està format per la cascada del Braçal, un impressionant salt d’aigua de 30 metres, situat en el riu Palància. Aquesta llegenda me l’ha contada mon pare i a ell se la va contar son pare i així ha passat de generació en generació, ja que mon pare sempre ha viscut en Navaixes i anava tots els diumenges a banyar-se al Salt de la Núvia.

 

Per la meua part, aquesta llegenda va arribar a mi perquè quan era xicoteta i encara hui, la meua família i jo passaven alguns dies d'estiu en Navaixes. Un dia li vaig preguntar a ma mare que perquè s'anomenava salt de la núvia; la dona que tenia una idea general però que no es sabia la història tal com és, em va dir que la pròxima vegada que tornarem me la contaria. Al arribar a casa, es posa a buscar informació i quan vam tornar, dies o mesos més tard, em va contar aquesta llegenda. És curiós que Jenni i jo compartim aquesta història encara que no compartim cap connexió en Navaixes.

 

Aquesta celebració es realitzava abans de consumar el matrimoni. Era doncs quan les parelles devien anar al lloc ubicat baix la cascada del Brazal, i en aquell paratge, on més es estrenyia el riu, per allí on la pedra ofereix el seu color plomís baix les estreles, la xicota tractaria de creuar d'un salt a la rialla oposada, baix l'atenta mirada dels allí presents. Si ho aconseguia sense cap problema la parella tindria gran felicitat i proliferació en el seu futur matrimoni, i, d’aquesta manera, es tenia constància que la jove volia fidelment al seu nóvio; més si no podia saltar, el matrimoni es considerava irrealitzable o desgraciat, de forma que els promesos devien trencar el seu compromís i relació.

 

Un dia qualsevol, una jove parella baixaren radiants d’alegria a demostrar davant de tot el món que s’amaven. Sabien a la pressió que estaven sotmesos en ser observats per tanta gent, però ells estaven disposats a demostrar que aquella absurda tradició no era més que una ximpleria que no anava a condicionar el seu amor. 

 

Però tampoc estaven disposats a què els seus veïns, amb els quals tenien una gran relació i que sabien quant es volien, s'enfadaren per no realitzar la prova que en un principi pareixia inofensiva i que tenia una tradició que des de temps molt remots la practicaven les parelles de Navaixes.

 

Fitxada la data, com cada volta, la gent esperava el salt amb impaciència. Tots dos enamorats pensaven i murmuraven el mateix, però la xica de cabells daurats i els ulls de color mel, no estava disposada a què el riu li arravatés el seu apreciat tresor, el jove de pell morena i ulls verds del qual estava enamorada i sentia pura passió. 

Encara que estava nerviosa se separà del seu amat i, per fí, es disposà a saltar. Va agafar corredissa i quan estava a punt de donar el salt, en el moment de tomar impuls, el seu peu va relliscari va caure al riu.

 

El jove, en un impuls d'amor, es va tirar al riu per a tractar de rescatar- la del potent remolí que s’havia format i que segurament, era una mort assegurada. Per més intents que va fer el xic, l'aigua se'ls va portar a tots dos. Els seus joves cossos van aparèixer riu avall entrellaçats.

 

Aquella terrorífica tragèdia va fer que es reflexionaren de la validesa o no d’aquella tradició. L'opinió general va ser que si es seguia amb aquella tradició, podrien haver-hi més desgracies que alegries; es va acordar dinamitar el pas estret perquè en el futur ningú pogués fer un salt d’aquelles característiques.

 

Encara hui, es conta que en les nits de Lluna Plena, quan les cuques de llum ballen en el firmament, pel vall s'escolten les veus i els laments dels enamorats. Llavors, la Cascada del Braçal plora la seva perduda, i el riu es converteix en el mant blanc i pur de la núvia, que acollia amb tendresa al seu amant convertit en pedra.

La literatura

1. Què és literatura?

 

La literatura prové del terme llatí litterae, que fa referencia a l'acumulació de coneixements per a escriure i llegar correctament. Aquest concepte té una estreta relació amb l'art de la gramàtica, la retòrica i la poesia.

La literatura també és una paraula per a definir un grup de produccions literàries sortides en un mateix país, període de temps o d'un mateix gènere. Dins d'aquest concepte hi ha un altre que serveix per a classificar les distintes obres: el gènere literari. Aquest s'utilitza per a descobrir els diversos tipus de treballs que existeixen i que es caracteritzen per aspectes semàntics, formals o fonològics.


2. Per què és literari un text?
 

Un text és literari quan l'autor denota emotivitat com producte o no de la realitat en la qual viu. Un text literari és aquell que conta una historia i intenta arribar a emocionar al lector, arribe o no, això és un text literari.
  

El text literari pot combinar, en una mateixa obra, la descripció, el diàleg i la narració.



3. Quines característiques té?
 

Les característiques principals d'un text literari són que tenen en comú una trama, uns personatges i un llenguatge característic. Per exemple, en la literatura infantil i juvenil la característica general que ha d'haver-hi és l'emoció; que els nens reflexionen sobre el llibre i que, aquest, els aporte nous coneixements o nous valors, o simplement fer que tinguen més força. Altra característica és l'originalitat, sí un text no és original, no destacarà dels ja escrits.

4. La definició d’allò que és literari és igual per a tothom?

No, per a molta gent allò que és literari és, a soles, el que ha fet un catedràtic, quan literari, per a mi, és tot text que conte una història amb personatges, però clar, cada persona té unes idees i uns pensaments personals sobre aquest tema i tots en general.

5. Són literatura tots els llibres? 

 

Per a res, no tots els llibres són literatura perquè existeixen llibres que parlen de com fer un menjar (llibres de receptes) o de com muntar un moble, i això no és literatura.
 

6. Què són els subproductes literaris?
 

Els subproductes literaris crec recordar que són productes literaris que s'obtenen d'uns principals, és a dir, són textos amb la mateixa historia amb el mateix tema però contats de diferent manera i amb diferents espais i personatges, però amb la mateixa trama.

 
7. Què vol dir llegir?
 

Llegir vol dir comprendre el que diu el text i quan llegim tenim noves experiències, adquirim nous coneixements sobre un tema i empatitzem amb els personatges del llibre.

8. Com llegim?
 

Cada persona té una forma diferent de llegar, potser per això no es pot respondre aquesta pregunta, es pot dir que llegim prestant atenció al que diu el text i si ens agrada el que llegim gaudim amb la lectura, que és el fi últim dels llibres.

9. Perquè llegim?

 

Llegim per obligació, per obtindre nous coneixements, perquè mitjançant la lectura podem fer moltes cosses a la volta: ens traslladem a altres llocs i fins a altres mons, ens evadim i, fins i tot, madurem, i, el més important, per a gaudir.  

10. Què llegim?

 

Llegim els temes que ens interessa, els llibres que ens recomanen tant persones conegudes com a persones que entenen de literatura, els títols que ens convencen, el que ens obliguen mitjançant l'educació i que de vegades està molt bé i d'altres no... Llegim allò que ens arriba per la vista o per la contraportada.

 

11. Ho llegim tot igual?

 

No llegim res igual ni com a persones ni els diferents llibres. De vegades un llibre que ens pareixia molt bo, en començar-lo a llegir perd tot l'encant o a l'inrevés. Llegim per plaer i per obligació.

LIJ

Bon dia al matí, ja queda menys perquè Pilar revise els blogs, i per això, perquè m'he donat compte que em faltaven algunes coses, començaré a pujar algunes qüestions treballades a l'aula que encara no havia pujat.

Hui parlaré de la LIJ i l'article que vam llegir a classe amb el suport d'un esquema que ajudarà a entendre millor què és això de la LIJ.

La LIJ és la Literatura Infantil i Juvenil que es centra en els xiquets de dos nivells molt específics: l'educació infantil i l'educació primaria, és a dir, xiquets d'edats compresses entre el 0 i els 12 anys.

La literatura és un conjunt d'obres que tenen com a matèria elemental la paraula i la llengua escrita, encara que sí que contem una història, també es pot dir llengua oral. La literatura és un art que poques persones podem apreciar.

Si ens preguntem sí la literatura infantil és també literatura, jo respondria que sí, la literatura infantil també forma part de la literatura, però com a futura docent crec que la importància de la literatura infantil està menysvalorada i hem d'entendre la importància i el compromís que la literatura té per als xiquets.

 

L'altre dia a classe, ens van presentar un llibre infantil que s'anomena "Àvia, t'enrecordes?". Aquesta obra, jo per la meua experiència personal, la vaig considerar com a fonamental en el racó de la llibreria o biblioteca. Tracta d'una iaia que té alzheimer i de com l'ajuda la seua néta. La LIJ ja no tracta sols els temes de terror, animals, aventures, etc. sinó que mitjançant ella podem fer que els xiquets aprenguen valors o entenguen algunes coses, que d'un principi podem parèixer que són de majors, però que ella també podem entendre, com en aquest cas l'alzheimer.

SOTA EL MEU LLAVI EL SEU. (JOAN SALVAT, Poema de la rosa als llavis)
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa, 
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç 
-i l'espatlla ben nua 
                                ben blanca  l'ombra corba 
           incitant 
                            de l'esguard:  encara un altre bes
            un altre 
                      un altre  -quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!   
 

 

 

TITOL SUBJECTIU. POEMA PROPI.

 

Un secret que no hauries de divulgar,

però a algú li ho tindràs que contar.

Un secret de vida o mort

que t'oprimeix fins al dolor.

Un secret més profund que la mar

que et trastoca tots els plans.

 

Coses passades tornen a tu

i ara cal decidir

                          que faries tu.

 

El meu poema crec que és molt subjectiu i per aquest motiu no té titol. Tot el món té secrects, i moltes vegades no sabem que fer, si contar-lo o guardar-nos-lo per a nosaltres i "sofrir" en l'intimitat. Aquesta era una idea que tenia jo pel cap i vaig pensar que la millor foma de contarla era mitjançant un poema. No volia dir el meu secret, perquè no tindria sentit dir-lo; i tampoc vullc que els companys de classe em conten el seu, sino que sapiguen que tots en tenim, com a mínim, d'un i que de vegades el dubte de sí compartir-lo o no ens fa més mal que el mateix secret.

 

El poema de Joan Salvat a sigut el que més m'agradat de tot el llibre. La veritat és que aconsegueix arribar al més apreciat sentit de l'acte de besar i el sentit més romàntic de contacte entre dues persones. Aquest és un poema d'amor per a la seua amada. Potser m'agrade tant perquè em veig reflectida en la descripció de la xica ("la seda dels seus rulls com el pecat més dolç " "l'espatlla ben nua, ben blanca").

Hem va agradar tant el llibre de Joan Salvat que vaig buscar per la web molts més, i altre que vull publicar és "Mester d'amor". És un poema d'amor que no parla de persona o de llocs, sinó que simplement parla de que hem d'aprofitar tota oportunitat per a ser feliços, per a gaudir perquè la vida està comptada.

 

 

 

MESTER D'AMOR. (JOAN SALVAT, La gesta dels estels)

 

Si en saps el pler no estalbiis el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

 

No besis, no, com l'esclau i el creient,

més com vianant a la font regalada.

Deixa't besar-sacrifici fervent-

com més roent més fidel la besada.

 

Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

 

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar............. i si et quedaba enyor,

besa de nou, que la vida és comptada.

 

"Elogi de la poesia. Unes reflexions” i “La poesia a l'escola”

 

1. Què signifiquen les paraules "poesia" i "poeta"?

La paraula poesia prové de la paraula grega poiesis, i aquesta del verb poiéo, que vol dir ‘fer’.  Per mi, la paraula poesia significa creació abstracta d'un sentiment o d'una situació mitjançant l'escriptura d'uns versos rimen o no rimen, per a transmetre aquest sentiment

L’etimologia de la paraula poeta prové del grec poietes que significa creador, autor, poeta. El poeta és un creador, un protagonista de la seua pròpia paraula que mitjançant la poesia pretén arribar al receptor amb paraules que puguen captar el seu sentiment passat, actual o futur.

2. Quan és bo un poema? I una novel.la? I l'educació?

Un poema és bo, o una obre literària té qualitat, quan pot arribar al sentit més profund de les coses i de les persones, així és com és també una bona educació (si els coneixements no hi arriben al més profund dels xiquets, no hi haurà educació). L'autèntica novel.la, com diu el text, vol "arribar a l'anima de les coses".

 
 

3. En quins gèneres comencen a expressar-se les diferents cultures?

Totes les cultures van començar a expressar-se mitjançant relats èpics i cosmogònics que adoptaven una forma poètica per a captar més atenció.
 

4. Què aporta la poesía des del punt de vista lingüístic?

La poesía contribueix, des d'un punt de vista lingüístic a:

- Educar el ritme fonètic intern i extern dels versos i de les paraules. Aquest ritme intern ajuda a memoritzar i a retenir el poema. Per això, cal aprofitar la memorització de poemes a l'escola.

- Educar la dicció, l'entonació i la locució en general.

- Introduir l'ús de la metàfora, primer pass cap a l'aprenentatge de les figures literàries.

- Educar la qualitat expressiva, és a dir, la capacitat d'atracció i de condensació de significats que té la forma poètica quan utilitza la força de l'expressió del llenguatge. Permet la inventiva per trovar una idea, la fantasia en la forma de presentar-la i l'extactitud en l'expressió.

 

- Educar l'exploració discursiva, és a dir, el desplegament de les possibilitats semàntiques i funcionals que tenen les paraules per ampliar el seu camp i per causar-nos un impacte o emoció

- Connectar amb els sentiments humans i estimular el desenvolupament psicològic.

 
- Organitzar el món des d'un punt de vista cognitiu i donar-li un sentit. Les paraules ajuden a organitzar el pensament i les experiències.

 

- Té un efecte emocional compensador. Les pauraules ens connecten amb les emocions i els sentiments. Són tambén els lligams particulars que establim amb els poetes que frequüentem.

 

5. Quin pot ser l'objectiu de treballar la poesia a clase?

Objectiu fonamental per a treballar la poesia a clase és crear una connexió amb el món emocional, amb el món transcendent dels alumnes, crear un ambient, un paisatge estètic que sigui capaç de transmetre el valor de la paraula com a vehicle del pensament, de les emocions, del coneixement interior i de la relació amb les altres persones. Que aprenguen a estimar la llengua que s'utiitza per transmetre la tradició i per construir la cultura, i que ells formen part d'aquesta tradició.

 

6. Quins inconvenients poden tenir els productes culturals de consum majoritari?

 

Un dels inconvenients d’aquesta industria és que no solament crea els productes que es consumeixen, sinó que pretén forjar el seu públic modelant personalitats adients per a l’ús d’aquestes mercaderies, amb la qual cosa impedeix que els nens puguen accedir a la llibertat de consciència. Açò tanca les possibilitats d’engrandir l’experiència personal de les criatures.

  

Opinió dels VIDEO-LIT:

 

Jo no vull anar comentant tots els vídeos, sinó que vull recalcar aquells que més em van agradar. He de dir que tots els companys i companyes van fer un gran treball i jo, personalment, els vaig puntuar segons la correcció del vídeo, la coherència i l'originalitat.

M'agradaria mencionar tres llibres que crec que aquest estiu em posaré a llegir, ja siga per la temàtica o per altres tantes recomanacions dels companys.

• El primer va ser "El llibre de l'any"; per mi, aquests s'ha portat tres 10 en cadascuna de les categories per les quals he puntuat; el que més em va sorprendre va ser l'originalitat, molt bo i bonic i no va haver-hi cap problema amb el so o la imatge, les companyes van ver un gran treball gravant els dibuixos principals i moguent els secundaris.

 
 



• El segon és "Joc Brut" de Lourdes, Almudena i Lidia; em va recordar al que van fer Jennifer i jo, un tràiler amb els conceptes claus i una música tensa que fa que te'l vullgues llegir. Bona coherència i correcció, per a mi té una mitjana de 9.



 

 

 

• Per últim, "Si no ho dic rebente", aquest vídeo em va parèixer el més humorístic de tots i l'originalitat de gravar a partir d'un llibre pintant per elles va ser un punt positiu a favor seu. Tant la veu que parlava com els dibuixos em van fer molta rissa. Les companyes van ser molt originals al fer un video-lit mitjançant uns dibuixos d'un llibre. Per a mi tenen una mitjana de 8,7.

 

 



La veritat és que aquesta pràctica em va parèixer molt divertida i original, ens vam riure, ens va posar tensos, van sentir ganes de llegir certs llibres recomanats per molts companys. Va ser una forma diferent de fer com una xarrada de llibres.